Una fabulosa novel·la riu en quatre entregues, que perdurarà com a una de les obres mestres de la literatura del segle XXI.

Una tetralogia fascinadora que té com a teló de fons la ciutat de Nàpols a mitjans de segle passat, i la Lenù i la Lila com a protagonistes, dues dones joves que tot just comencen a aprendre a governar la seva vida en un entorn ben difícil.

La relació sovint tempestuosa entre ambdues ve acompanyada d'un cor de veus que donen cos a la història i que ens mostren la realitat d'un barri pobre, habitat per gent humil que obeeix sense dir ni piu la llei del més fort. Però en les quatre novel·les trobem personatges de carn i ossos, que ens intriguen i ens captiven per la força i la urgència de les seves emocions, així com per la manera en què aconsegueixen seguir endavant amb la empenta de la seva intel·ligència.

«Volia explicar només la vida de dues dones -diu l'autora-. I per fer-ho era necessari filtrar la història en el transfons de les seves existències, les coses que d'una manera o altra tenien a veure amb elles. M'agradaria que el relat contribuís a contemplar en termes narratius un pedaç de la història d'Itàlia.».

La crítica ha dit:
«Les novel·les d'Elena Ferrante m'han tingut lligat a la butaca, llegint i celebrant unes pàgines on l'emoció mai no és banal: el dolor i l'alegria de sentir-se vius són allà per a què que el lector se'ls faci seus».
Juan Marsé

«El més meravellós de l'enigma Ferrante és que podem concentrar-nos només en les seves obres».
Roberto Saviano

«Estimo tant la Lenù... Vaig plorar llegint-la».
Jonathan Franzen

«Res del que llegim sobre Elena Ferrante ens prepara per a la ferocitat de les seves novel·les. [...] Expliquen una història de dones amb tanta sinceritat que, en lloc d'observar una vida, hom quasi sembla experimentar-la en primera persona».
The New York Times

«La primera obra italiana en dècades mereixedora el Premi Nobel».
The Guardian

«A la meva tauleta de nit hi ha els diaris de Virgina Woolf, els contes de Txékhov i les novel·les d'Elena Ferrante».
Leïla Slimani

«Soc fan de les seves novel·les, que aborden amb tots els ets i uts l'amistat tal com l'entenem les dones».
Zadie Smith

«M'ha corprès. M'ha causat un gran impacte».
Elizabeth Strout

«Quan una lectora entra en aquestes pàgines, comença a sentir coses que ha viscut, que ha patit, que ha gaudit, i les sent explicades per primera vegada des d'un altre lloc, lluny dels llocs comuns, de la ideologia, de la militància».
Roberto Saviano

«La revelació més transcendent de la narrativa europea en el darrer quart de segle».
Robert Saladrigas, La Vanguardia

L'autora de la saga «L'amiga genial» torna per recordar-nos per què

fascina a 30.000.000 de lectors en 42 països i per què és l'enigma més gran de la literatura actual.

«Dos anys abans de marxar de casa, el meu pare va dir a la meva mare que jo era molt lletja.» Així comença aquesta novel·la extraordinària sobre el descobriment de la mentida, de l'amor i del sexe, narrada per la inoblidable Giovanna, una jove que s'entesta a conèixer la seva tieta Vittoria, incomprensiblement desapareguda de les converses i dels àlbums de fotografies familiars. Amb això desencadenarà, sense saber-ho, l'enfonsament de la seva família intel·lectual i burgesa, perfecta només en aparença.

Mestra absoluta de la intriga, Ferrante nodreix la trama de sorpreses i lliga prodigiosament la misteriosa història familiar i amorosa a un braçalet que passa de mà en mà. No hi ha ningú com l'autora per descriure la complexitat de les passions humanes i totes les intermitències del pensament i del cor.

Ressenyes:
«La veu de Ferrante ens guia, ens sacseja, ens arrossega [...] i ens fa estimar i odiar cadascun dels seus personatges. La Giovanna no pot deixar de mirar. Nosaltres tampoc: volem, hem de saber, costi el que costi.»
Antonella Lattanzi, La Stampa

«La revelació més transcendent de la narrativa europea durant l'últim quart de segle.»
Robert Saladrigas, La Vanguardia

«A la meva tauleta de nit hi tinc els diaris de Virginia Woolf, els relats de Txékhov i les novel·les d'Elena Ferrante.»
Leïla Slimani

«Una força evocadora, despietada i inèdita fins avui.»
Titti Marrone, Il Mattino

«Aquesta vegada Ferrante va directa a guanyar el Premi Strega. [...] Una nova saga imprescindible.»
Davide Turrini, Il Fatto Quotidiano

«La seva veu narrativa té un timbre inequívoc i personalíssim: és capaç de [...] crear un jo que inunda la pàgina fins a tornar-se de carn i ossos davant dels nostres ulls.»
Laura Fortini, Il Manifesto

«La protagonista està tan ben dibuixada i el seu patiment és tan palpable que ens fa desitjar la redempció, o almenys una mica de pau per a aquesta ànima amiga, pròxima, familiar, germana. Una gran novel·la, densa i complexa, per llegir subratllant cada pàgina, amb una profunditat que provoca vertigen.»
Critica Letteraria

«Les novel·les d'Elena Ferrante m'han lligat a la butaca, llegint i celebrant.»
Juan Marsé

«Res del que llegim sobre Ferrante ens prepara per a la ferocitat de les seves novel·les.»
The New York Times

«Soc fan de les seves novel·les.»
Zadie Smith

«Els seus personatges femenins són veritables obres d'art.»
El País

Continua la saga «L'amiga genial», una història que ressegueix els anys més importants del segle XX a través de l'amistat entre dues dones.

L'Elena i la Lila, les dues amigues que els lectors van començar a conèixer amb L'amiga genial i Història del nou cognom, ja són dones. S'han fet grans molt de pressa: la Lila es va casar als setze anys, té un fill petit, va deixar el marit i les comoditats i ara treballa en una fàbrica en unes condicions molt dures; l'Elena se'n va anar del barri, va estudiar a Pisa i ha publicat una novel·la que té molt d'èxit i que li ha obert les portes d'un món benestant i culte.

Totes dues han intentat trencar les barreres que les volien tancar en un destí de misèria, ignorància i submissió.

Ara les dues amigues naveguen, amb el ritme apassionant a què ens ha acostumat Elena Ferrante, en el gran mar obert de finals dels seixanta i principis dels setanta, un escenari d'esperances i incerteses, de tensions i desafiaments fins aleshores impensables, sempre unides per un vincle fortíssim, ambivalent, que pot quedar soterrat o ressorgir en esclats violents o en trobades que obren perspectives sorprenents.

La crítica ha dit...
«Elena Ferrante és potser la millor escriptora contemporània.»
The Economist

«Tothom hauria de llegir qualsevol cosa que porti la firma d'Elena Ferrante.»
The Boston Globe

«Els personatges femenins d'Elena Ferrante són veritables obres d'art.»
El País

Història del nou cognom és la segona novel·la de l'èxit mundial de la saga «L'amiga genial».

A Història del nou cognom hi retrobem de seguida la Lila i l'Elena, i aquesta gran història d'amistat complicada i meticulosament retratada: la seva relació d'amor i odi i l'entramat indestriable de dependència i alhora voluntat d'autoafirmació.

La Lila i l'Elena tenen setze anys i se senten en un cul-de-sac. La Lila s'acaba de casar, però de seguida que adopta el cognom del seu marit té la impressió d'haver-se perdut a si mateixa. L'Elena s'ha convertit en una estudiant modèlica, però, justament al casament de la seva amiga, descobreix que no està bé ni al barri ni fora.

La crítica ha dit...
«Com a home m'ha deixat totalment captivada.»
Toni Soler

«Una narració descomunal que et transporta i et fa reviure els primers amics, els primers amors i les històries de joventut que et marquen i acompanyen tota la vida. La seva lectura també marca.»
Xavier Graset

«Si Stefan Zweig ens explica l'Europa que va desencadenar la Segona Guerra Mundial, l'Elena Ferrante ens narra a través d'una dona l'Europa que va sorgir després.»
Joan Puigcercós

«Amistat, família, Nàpols, Itàlia, mig segle en una tetralogia apassionant.»
Lluís Morral, Llibreria Laie

L'amiga genial és el primer volum d'un quartet exquisidament escrit que dibuixa un retrat sentimental de l'experiència femenina, la rivalitat i l'amistat com no s'havia vist mai abans en la literatura. Un fenomen mundial.

L'amiga genial segueix les dues protagonistes -la Lila i la Lenù- durant la infantesa i l'adolescència en un barri miserable de Nàpols, entre una multitud de personatges que les acompanya.

L'autora sap aprofundir com ningú en la complexa naturalesa de l'amistat entre dues nenes, dues noies, dues dones, seguint pas a pas el seu creixement individual, la manera com s'influeixen l'una a l'altra i els sentiments bons i dolents que alimenten durant anys una relació intensa i autèntica. I ho fa amb una veu tan sincera i potent que tindreu la sensació que no heu llegit mai res que s'hi assembli.

La crítica ha dit...
«La primera obra italiana en dècades que es mereix el Nobel.»
The Guardian

«Novel·les extraordinàries, honestes fins a la indecència.»
The New York Times

«Poques obres han tractat la condició femenina amb tanta profunditat i lucidesa.»
Brenda Otero

«Dues dones que s'atrauen com les males temptacions.»
Jenn Díaz

LA AUTORA DE LA SAGA DOS AMIGAS VUELVE PARA RECORDARNOS

POR QUÉ FASCINA A 30.000.000 DE LECTORES EN 42 PAÍSES

Y ES EL MAYOR ENIGMA DE LA LITERATURA ACTUAL

«Dos años antes de irse de casa, mi padre le dijo a mi madre que yo era muy fea». Así empieza esta novela extraordinaria sobre el descubrimiento de la mentira, el amor y el sexo, narrada por la inolvidable voz de Giovanna, una joven empeñada en conocer a su tía Vittoria, incomprensiblemente borrada de las conversaciones y álbumes de fotografías. Con ello desencadenará sin saberlo el desmoronamiento de su familia intelectual y burguesa, perfecta solo en apariencia.

Maestra absoluta de la intriga, Ferrante siembra la trama de sorpresas y anuda prodigiosamente la misteriosa historia familiar y amorosa en torno a una pulsera que pasa de mano en mano. Nadie como ella para describir la complejidad de las pasiones humanas y todas las intermitencias del pensamiento y el corazón.

La critica ha dicho:
«Quienes han hecho cola toda la noche por la nueva novela de la escritora esquiva no se verán defraudados.»
The Guardian

«La voz de Ferrante nos guía, nos sacude, nos arrastra [...], y nos hace amar y odiar a cada uno de sus personajes. Giovanna no puede dejar de mirar. Nosotros tampoco: queremos, debemos saber a toda costa.»
Antonella Lattanzi, La Stampa

«Una fuerza evocadora despiadada e inédita hasta hoy.»
Titti Marrone, Il Mattino

«Esta vez Ferrante va directa a ganar el Premio Strega. [...] Una nueva saga imprescindible.»
Davide Turrini, Il Fatto Quotidiano

«Su voz narrativa tiene un timbre inconfundible y personalísimo: es capaz de [...] crear un yo que inunda la página hasta volverse de carne y hueso ante nuestros ojos.»
Laura Fortini, Il Manifesto

«La protagonista está tan bien dibujada, su sufrimiento es tan reconocible que nos hace desear la redención, o al menos un poco de paz para esa alma amiga, cercana, pariente, hermana. Una gran novela, densa y compleja, para leer subrayando cada página, con una profundidad que da vértigo.»
Critica Letteraria

«La primera obra italiana en décadas que se merece el Premio Nobel.»
The Guardian

«Lloré leyendo sus libros.»
Jonathan Franzen

«La revelación más trascendente de la narrativa europea en el último cuarto de siglo.»
Robert Saladrigas, La Vanguardia

«En mi mesilla de noche están los diarios de Virginia Woolf, los relatos de Chéjov y las novelas de Elena Ferrante.»
Leïla Slimani

«Las novelas de Elena Ferrante me han tenido atado al sillón, leyendo y celebrando.»
Juan Marsé

«Nada de lo que leemos sobre Ferrante nos prepara para la ferocidad de sus novelas.»
The New York Times

«Soy fan de sus novelas.»
Zadie Smith

«Sus personajes femeninos son verdaderas obras de arte.»
El País

Una brillante retrato de las ataduras de la maternidad. Una joya de la literatura contemporánea de la gran Elena Ferrante .

A menudo, un gran viaje hacia nuestra parte más oscura empieza con un gesto sin sentido.

Leda es una profesora de literatura inglesa, divorciada hace mucho tiempo, dedicada a sus hijas y al trabajo. Cuando ellas se trasladan a vivir con el padre, en vez de vivir la nostalgia y la soledad que esperaba, Leda de repente se siente liberada y decide tomarse unas vacaciones en un pequeño pueblo de la costa. Pero los días de calma aparente se acaban cuando vemos a esta mujer de mediana edad y mucho criterio huyendo de la playa con una muñeca en brazos.

Página a página, un agradable descanso a la orilla del mar se convierte en el retrato de una mujer terca y sola, asaltada por unas preguntas que la llevan a arriesgarlo todo. En La hija oscura, la novela más querida por Elena Ferrante, la locura anda de la mano de la lucidez absoluta: nada sobra cuando un gesto sin sentido nos acerca a la gran literatura.

Vuelve la escritora más misteriosa y fascinante de la actualidad, autora de la saga Dos amigas, con más de treinta millones de lectores

La amistad, el primer amor, el cambio climático, los celos, el feminismo, nuestra relación con las plantas, el secreto de una pareja amorosa duradera o la belleza son algunos de los grandes temas sobre los que Elena Ferrante escribió a petición de The Guardian. El resultado es este libro, íntimo e inteligente, en el que, a través de los textos publicados cada sábado a lo largo de un año, la aclamada autora invita a pensar, comparte recuerdos e ideas y emociona como lo hacen sus novelas.

La crítica ha dicho...
«El nuevo libro de la escritora italiana más leída del mundo. Más de cincuenta textos breves, originales e inconformistas. Elena Ferrante nos recuerda que podemos ser mucho más de lo que nos ha tocado ser.»
Giuseppe Fantasia, Huffington Post

«Existe un hilo rojo que une a Ferrante y Nabokov. [...] Pensamientos e ideas magistralmente ilustrados por Andrea Ucini. [...] Y mucho más: cine, la narración masculina del sexo, prosa y poesía, pero no quiero seguir privando al lector del placer de descubrirlo.»
Oscar Buonamano, L'Espresso

«"Yo era una niña mentirosa, por ello soy escritora." La invención ocasional conserva la fascinación de la autora que se descubre a sí misma. Su leitmotiv: la identidad, suspendida entre verdad, ficción y la potencia de lo femenino.»
Raffaella Silipo, La Stampa

«¿Qué queda tras sumergirse profundamente en lo más cotidiano? En Ferrante, como en Natalia Ginzburg, existe el sentimiento de lo "doméstico ajeno". Ferrante rechaza la nostalgia y se lo agradecemos.»
Claudia Durastanti, La Repubblica

«Deslumbrante. Su grandeza, como escritora y ahora como periodista, reside justamente en la capacidad de dar una voz a quien todavía no ha encontrado la suya. Una maravillosa colección de artículos.»
Roberta Criscio, Extra Magazine

«El pensamiento Ferrante. Más de cincuenta artículos cortos, inteligentes, irónicos y actuales.»
Eleonora Molisani, Tu Style

«Un utilísimo viaje por el universo de la escritura. Elena Ferrante abre la puerta de su espacio privado a los lectores.»
Maria Anna Patti, La Repubblica

La niña perdida pone punto final a «Dos mujeres», la historia de dos amigas que nacieron a mediados del siglo XX en Nápoles y desde pequeñas fueron compartiendo una amistad compleja, con momentos de duda o ausencia, pero siempre cómplices.

Lina y Elena son ahora adultas y han tomado caminos distintos: Elena dejó Nápoles para casarse y convertirse en una escritora de éxito en Milán. Solo un amor de juventud que vuelve a florecer la devolverá a Nápoles, donde la espera Lina, que ahora es madre y además ha triunfado muy a su manera en el negocio local. Elena es la señora culta, Lina es en apariencia la mujer de barrio, ignorante y poco dispuesta al refinamiento, pero la inteligencia pura y la intuición están del lado de Lina.

Los hechos se precipitan cuando un buen día de repente, la hija de Lina desaparece: ¿asesinato, rapto, muerte? Nadie sabe, y el barrio murmura. Desde entonces, Lina ya no es la misma y la locura acecha. Todo -los hombres, las mujeres, el paisaje, la ciudad entera de Nápoles- se convierten en testigos del duelo de una madre que no sabe llorar y un buen día también desaparecerá, devolviendo al lector a las primeras páginas de esta espléndida saga.

Inteligencia, emoción contenida, escritura que se pliega a los acontecimientos y se ajusta como un guante a la trama: todo está en estas páginas donde se ha ido cosiendo una de las obras más brillantes del siglo XXI.

La crítica ha dicho...
«Elena Ferrante ha escrito novelas extraordinarias, honestras hasta la indecendia... con una escritura que le arranca la piel a la rutina.»
The New York Times

Erase una vez dos niñas, Elena y Lila, que nacieron en 1944 en un barrio pobre de la ciudad de Nápoles, y desde entonces su historia ha sido el hilo conductor de esta espléndida saga napolitana que ahora llega a su tercera entrega.
Lila se casó muy joven con el hombre más adinerado el barrio y poco tardó en dejarlo. Ahora vive en un barrio miserable, entre cuatro paredes húmedas donde comparte lo poco que le proporciona un salario de obrera con su hijo y un amigo, pero su ingenio no ha mermado; solo se ha transformado en rabia. Es quizá este odio hacia sí misma lo que la llevará a capitanear las revueltas en la fábrica y a negarse a una convivencia pacífica y modesta con su compañero. Elena, en cambio, ha continuado con los estudios e incluso ha escrito una novela. Ahora vive entre Nápoles y Pisa, y se casa con un profesor de la universidad de Florencia.
Así, a primera vista, nada une ya a las dos amigas, pero el barrio de Nápoles donde fueron niñas aun las reclama, las viejas costumbres las devuelven a un tiempo que ya se fue, y lo que han ido haciendo con su cuerpo se cobra su precio. De fondo, las luchas sociales en Italia, un país que en los años setenta del siglo pasado vivió un tiempo de plomo difícil de definir y también de olvidar.
Con esta novela continua una saga que ha hecho del costumbrismo una herramienta para la gran literatura y coloca a Elena Ferrante entre los grandes nombres de nuestra época.
"Elena Ferrante ha escrito novelas extraordinarias, lúcidas, honestas hasta la indecencia...Con su escritura araña la vanidad burguesa y el decoro doméstico, y le arranca la piel a la rutina." (James Wood, The New Yorker).